PREGUNTES FREQÜENTS DEL SERVEI DE DISCIPLINA URBANÍSTICA

La denúncia ha d’identificar amb les majors dades possibles el fet denunciat, de manera que quedi fonamentada.
Les denúncies per infraccions urbanístiques han de recollir les dades següents:

• Nom, cognoms i DNI de la persona interessada i, si s’escau, de la persona que la representi (no s’accepten denúncies anònimes, ni les que es facin per mitjans que no permetin identificar-ne el denunciant).
• Domicili a efectes de notificacions. També s’aconsella telèfon i adreça electrònica.
• Fets, raons i petició en què es concreta, amb claredat, la denúncia.
• Lloc del fet denunciat.
• Signatura del sol·licitant o acreditació de l’autenticitat de la seva voluntat, expressada per qualsevol mitjà.
• Òrgan i unitat administrativa a què s’adreça: Ajuntament de Palma, Departament de Disciplina i Seguretat dels Edificis.

No són preses en consideració -i, per tant, no donen lloc a l’inici d’actuacions- les denúncies manifestament infundades, inintel·ligibles, anònimes, o quan no sigui possible determinar-ne l’objecte; les que afectin nombrosos immobles o ubicacions, o quan la seva indeterminació no en permeti concretar l’objecte, així com aquelles sobre les quals hi hagi sospita fundada que han estat presentades per a obstaculitzar una actuació inspectora planificada o en curs.

Tampoc no es tramiten denúncies d’actuacions que no suposen una infracció urbanística, com poden ser les referides a renous o danys entre particulars.

No, el fet de retirar la denúncia no afecta la tramitació i la resolució de l’expedient per infracció urbanística, perquè aquest no és un procediment a instància de part, sinó d’ofici, i l’ha d’impulsar en tot moment l’Administració.

Únicament els qui acreditin un interès legítim en l’objecte de l’expedient obert podran tenir-hi accés, per a la consulta o l’obtenció de còpia de documents que hi figurin, o per a conèixer l’estat en què es troba, la qual cosa poden sol·licitar per escrit o a través de l’administració electrònica.

No, la inspecció és una actuació preliminar que per si mateixa no pressuposa incoació d’expedient. L’obertura dels procediments es produeix quan se’n notifica la resolució d’inici a les persones interessades.

Els zeladors municipals són agents de l’autoritat i tenen accés lliure als edificis o locals on es duguin a terme les obres objecte de la inspecció. L’únic límit a aquestes facultats és l’entrada en una edificació que tingui la consideració de domicili, que només es pot practicar amb el consentiment de la persona titular i, si aquest no existeix, amb autorització judicial. Cal tenir en compte que, a aquest efecte, no tenen la consideració de domicili els locals, els magatzems o les construccions no aptes per a habitacle humà.

Tant els procediments sancionadors com els de reposició de la realitat física alterada tenen un termini màxim legal de tramitació d’un any. Ara bé, cal tenir en compte que aquest termini s’interromprà durant la tramitació de la sol·licitud de llicència de legalització, fins que aquesta es concedeixi o es denegui. Transcorregut el termini d’un any, el procediment caduca, però es pot reiniciar si la infracció no ha prescrit.

No, són coses completament diferents. La legalització només s’aconsegueix si les obres il·legals o sense disposar de títol habilitant obtenen llicència municipal o si es demoleixen. Per tant, el fet de pagar la sanció no implica que les obres construïdes sense llicència no s’hagin de demolir.

Sempre que s’ha produït una infracció urbanística cal incoar dos expedients: el de sanció i el de restabliment de la legalitat. Són procediments relacionats però independents, i es resolen de manera independent. Així, la demolició s’ordena sempre que no es poden legalitzar les obres o no s’han legalitzat per no disposar de títol habilitant, amb independència de si s’ha imposat o no una multa.

Quan no es compleix la demolició ordenada per l’Administració, aquesta pot obligar l’infractor a executar-ne l’ordre imposant-li fins a dotze multes coercitives d’un import del 10% del valor de les obres executades, i de 600 € com a mínim. Si això no és efectiu, la demolició, l’executarà l’Administració que l’hagi ordenada, però el cost de totes les actuacions necessàries per a dur-la a terme serà a càrrec de l’infractor.

La quantia de la sanció depèn del tipus d’infracció comesa, però la majoria de multes es calculen sobre un percentatge variable del valor de les obres realitzades.
Les diferents infraccions marquen, generalment, un mínim i un màxim (per exemple, l’article 167.2 LUIB, entre un 100% i un 250% del valor de les obres), marge dins del qual es fixa la sanció segons les circumstàncies agreujants o atenuants que hi puguin concórrer.

Les principals causes de reducció són:

• Pagament anticipat: implica el reconeixement de la responsabilitat i el desistiment de la presentació de recursos en via administrativa; suposa una reducció del 40% de la sanció.
• Legalització: suposa una reducció del 50% si es legalitza en el termini concedit a l’inici de l’expedient de restabliment. Si es fa passat aquest termini, però abans que es dicti l’ordre de demolició, la sanció es redueix un 40%.
• Demolició: abans que es dicti l’ordre, la reducció és del 60% de l’import de la sanció. En cas que es retirin les obres en el termini que estableix l’ordre de demolició, es redueix un 50%.

No es poden aplicar les reduccions per legalització o demolició si s’ha incomplert l’ordre de suspensió prevista a l’art. 187 LUIB, o si la sol·licitud de legalització o demolició es presenta després de la resolució que ordena el restabliment de les obres realitzades.

Qualsevol infracció urbanística té un import mínim de 600 € per a cadascuna de les persones responsables o corresponsables, amb independència que pugui ser objecte o no d’alguna de les reduccions esmentades (art. 176.1 i 2) o a l’art. 202 LUIB.

Per regla general, les infraccions greus i molt greus prescriuen als vuit anys, a comptar des de la total finalització de les obres; és a dir, mentre la construcció no estigui del tot acabada, no comença a córrer el termini de prescripció. Les infraccions lleus prescriuen cada any.

Ara bé, hi ha infraccions que, quant a les mesures de restitució, no prescriuen mai. Són les recollides a l’article 196.2 de la Llei d’urbanisme de les Illes Balears: les comeses en sòl rústic i les que afectin béns o espais catalogats, parcs, jardins, espais lliures, infraestructures públiques o altres reserves per a dotacions.

S’adverteix que la prescripció de la infracció no suposa la legalització de les obres. En aquest cas, aquestes queden fora d’ordenació i, d’acord amb l’art. 129.2.b LUIB, “A les edificacions o instal·lacions que es trobin en situació de fora d’ordenació (…) no es podrà fer cap tipus d’obra”.

Segons l’article 194.4 LUIB, als quinze anys des que siguin fermes, però aquest termini s’interromp, i es torna a començar a comptar des del principi, quan es dicta qualsevol acte administratiu formal tendent a l’execució de l’ordre.